Fa setmanes, bé. fa uns mesos que penso amb el que passaria si una consultora tingués el control d’un servei públic com es la Renfe. Jo personalment no utilitzo la Renfe i em declaro boicotejador confesat perquè no m’aporta res de res. I si m’aporta alguna cosa és algo negatiu. Fins i tot quan he hagut de fer algún viatge a Madrit, he continuat utilitzant el avió.
Sóc un defensor que la majoria dels serveis públics s’haurien de privatitzar i haurien de desapareixer els funcionaris, perquè a part de la medicina, no han aportat res de bo. Potser estic generalitzant, però sempre han sigut iniciatives privades en el cas de Catalunya que no han sigut tendencionistes. Fins i tot penso que algunes conselleries i ministeris haurien de ser eliminades i gestionades per agents externs totes les funcions que fan. La majoria de treballadors de Renfe i la majoria de públics no han hagut de treballar per una consultora. Jo ho he patit en les meves carns i crec que seria una experiència molt significativa per ells.
ADIF, l’”empresa” concessionària del servei ha agafat a tots els que treballaven a Renfe abans com a plantilla i els ha canviat el contracte. Suposo que a un bon sou i tal, per a que no tingui problemes. També ha posat logos per a tot arreu i també ha canviat el nom de les estacions. Passa com els anuncis de la renovada movistar, per mi segueix sent la mateixa empresa.
Amb aquests punts sobre la taula, la Gencat, hauria de rescindir totalment el contracte d’aquesta empresa ja que ara tenim el control aquí doncs ens el gestionem nosaltres. Ja que per sort o desgràcia hem heredat totes les mancances i defectes, cap avantatge.
Després, la Gene, hauria d’organitzar un concurs públic per la explotació i operació d’aquest servei. Tot i ser un problema pels usuaris (jo crec que un altre problema, no vindria d’aquí), sortirien al carrer empreses que de veritat es mereixerien dur aquest servei.
Contractarien a gent nova, s’eliminaria la forta pressió sindical que hi ha, els treballadors tindrien il·lusió i la inversió privada faria que les infraestructures ferroviàries tiressin endavant i que mai més hauriem de dependre de les inversions de l’estat, que ja sabem que qualsevol inversió que ve de l’estat es deficitària i SEMPRE ve tard.
I per anomenar una empresa que funciona a la perfecció m’hauria de moure al Japó. La Japan Railways Group, és un grup de set empreses que es preocupen (es preocupen de debó!!!) de la operació, la gestió i la explotació de les línies del Japó. Nosaltres no som un país tan gran però hauriem de fer aquest pas.
Llegint de la Wikipèdia en anglès, veig que als 80, l’empresa de trens de Japó també va tenir una crisi semblant com la que estem patint nosaltres (sí crisi, collons! Qui no digui que tenim una crisi en el transport ferroviàri me’l carrego!), sabent que el Japó va 10 anys per endavant n’hauriem de prendre nota. faig un quote de la Wiki 
The demise of the government-owned system came after charges of serious management inefficiencies, profit losses, and fraud.
Frau, encara no n’hi ha i segur que hi ha molts càrrecs de confiança que es mantenen des de fa anys i panys, gaire net no deu ser, però ara que tenim el control del servei ens n’hauriem d’aprofitar i sanejar el sistema 
Aquest post és una reflexió… Potser massa llarg. He intentat ajuntar tots els pensaments que em vénen al cap d’aquest tema. I perdoneu si he ferit la sensibilitat d’algú que treballa bé i es fa un fart de currar cada dia per intentar donar un servei a una empresa com aquesta, ha de ser difícil treballar amb aquestes condicions.
