Fa uns dies llegia que l’autor de Shin-chan (クレヨンしんちゃん), Yoshito Usui, s’havia perdut fent montanyisme a les montanyes del centre de Tokyo, suposo que a la vora d’alguna montanya de la serralada del Fuji… Dubto molt que s’hagi suicidat com alguns mitjans comencen a comentar…
Jo no era molt d’aquesta serie ja que em vaig criar amb Bola de Drac i Arale… Però no deixa de saber-me greu. :-/
En fi, suposo que on sigui deu seguir imaginant i dibuixant 
Avui he escoltat per RAC1 i llegeixo a LV aquesta notícia. Ja es lo últim, la societat de lladres de la SGAE s’atreveix fins i tot amb les donacions que fan a un acte com la Marató de TV3.
La Marató de TV3, un acte solidari en vers de les malalties més difícils de solucionar, la SGAE cobrarà i ha cobrat des de que existeix de TOTES les actuacions en que ha intervingut la música que ha sonat a la Marató.
Em sento indignat totalment, encara els del ministeri de cultura s’atreveixen a difondre missatges de, si eres legal o si no eres legal, LA MARE QUE ELS VA FER!
Ja trobo impresentable que els de la SGAE vagin a buscar la pasta, però lo pitjor es que la fundació els hi pagarà els calers sense “pestanyear”…
En fi, indignant… No penso fer cap donació a la Marató a partir d’ara i no penso comprar ni un cd que depengui de la SGAE, i si puc baixar-me música ho faré, i si puc vendre-la. TAMBÉ!
M’uneixo a la campanya que s’ha iniciat des de buscantawally.net
Ahir vaig veure (dic veure pq a la tele que ho vaig mig veure tenia el volum baixat) una cosa que em va deixar garratibat.
Una cosa va ser el programa “”"”musical”"”" al pie de la letra (no trobo referències a la seva web), és un programa totalement surrealista, i ja no dic els seus participants, i els músics que participen en el programa que toquen amb un rigurós playback que espanta. Més per les fantastamades que executa el trompetista, un payu que em va recordar el Risto Mejide quan el vaig veure.
Apart els participants semblaven escollits amb un tongo brutal, 3 noies i un noi si mal no recordo,… suposo que deurien ser els que fan de públic a “Diario de Patricia” i els van rescatant…
A les noies les van fer cantar cançons prou conegudes però difícils de recordar la seva lletra. En canvi al tiu li van fotre el “tractor amarillo” i el “Eva Maria se fue a la playa” per dir un exemple i el van fer passar a la “final” del programa, espantós fins al final del programa. Aquest programa n’havia sentit a parlar a EUA que n’hi havia un de semblant… Però es que no es pot exportar tot el que “sembla” tenir èxit.
L’altre programa que vaig veure en “mute” va ser “El internado”. Els actors val, no criticaré que són la majoria catalans. Però em va semblar una serie tan surrealista tan rara…
Mariona Ribas, perque vas acceptar el paper?! ja veig que tota carrera d’un artista ha de tenir una taca negra…
Vaig necessitar una transfusió de Buenafuente urgent per poder tornar a, no sé no voler-me suicidar…
Pordios PROU TELE.
Per cert, avui és el cumple de me mare, per molts anys.
I avui he començat la nova feina…
