Acabo de sortir ara mateix del concert d’un dels músics més bons que ha parit aquest país. He anat a veure a Carlos Núñez a la presentació del seu nou disc que explica històries de Brazil. El concert, ha sigut dins del Festival Jardins de Caproig.

Mai havia anat a un concert d’aquest home i ha saltat el llistó a l’alçada que li havia posat. Ha repassat un bon número de temes del seu nou disc Alborada do Brasil i també ha tocat algun dels seus temes que fan que el concert es disfruti més. Una barreja ben equilibrada del seu arsenal, també he sentit una sardana bretona amb (mal)ballada els dits petits i que ha fet saltar el públic de les cadires i els ha fet pujar al escenari amb tots els músics. La vergonya i el fet d’anar sol m’ha impedit sortir també
Els seus companys músics han sigut brillants!! La noia irlandesa que no recordo el nom  que tocava el violí m’agradat moltíssim, el seu germà Suso Núñez amb la percussió m’ha fet vibrar, és mooooolt bo.
El disc, ens ha explicat que el nom ve de les “Alboradas”, si home, les coneixeu de sobra. Aquí es diuen matinades! Doncs es veu que a Brasil també en fan. I em sembla que en fan a tot el món perquè tots els llocs que he conegut i que conec, en fan, d’alguna forma o altra.

En fi, esperava molt d’aquest concert i es el que m’han ofert, encara no em crec haver-hi anat. He tingut ben bé les dues primeres cançons la pell de gallina, aquest home és el culpable que toqui el flabiol i que m’agradi tant la música.